Casi un día perfecto...

Otra vez terminé en Kosmópolis, todos querían estar ahí, yo evadí pero al final me empujaron a la puerta y me dieron un boleto, así que ni siquiera lo pagué. Los fans estaban formados desde temprano, otros descuidados llegamos tarde, unos ya ni alcanzaron a entrar. Escuchar a un rokero y a su esposa (virtualmente) leer poesía catalana traducida al inglés, al final sonaba raro y hueco. Ayyyy Lou Reed,, qué habría pensado Mari Mercè Marçal si te hubiera escuchado esta noche.

Divisa:
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Prefiero...Just a perfect day, drink sangria in a park and then later when it gets dark we go home...

Comentarios

Entradas populares